No pensava escriure sobre aquest tema perquè aquests dies els diaris i les xarxes socials en van plens, però haig de confessar que jo també he vist l’actuació de la mitja part de la Super Bowl.
El tipus de música de Bad Bunny no la trobareu al meu llistat de Spotify, però haig de reconèixer que l’espectacle m’ha agradat. El Sr. Benito, sense dir res, només cantant i amb una espectacular escenografia, ha aconseguit transmetre el seu missatge de rebuig cap a les polítiques, d’imperialisme i grandiositat als EEUU.
Bad Bunny com a marca personal va transmetre autenticitat i connexió amb el públic. Sense renunciar als seus orígens i orgullós de la seva cultura va enarborar la bandera de Puerto Rico com a símbol contra el tarannà trumpista. Aplaudeixo la valentia de confrontar-se quan sap que milions d’espectadors l’estan mirant a la televisió.
A banda, en aquest espectacle les marques es barallen per sortir, ja que és el gran aparador del món. La retransmissió del show suposa interrupcions cada pocs minuts per a incloure publicitat. És vist per més de 135 milions d’espectadors i les marques han pagat quantitats astronòmiques per a ser-hi presents, i és que els anuncis també formen part de l’espectacle.
Sabeu quina va ser la marca amb la qual s’obria l’espectable de la mitja part? Lògicament hauria de ser el logo de la NFL, però no va ser així, va ser Apple.
Hi ha moments de l’any que els espectacles van molt més enllà perquè es converteixen en rituals col·lectius, en espais compartits que uneixen milions de persones davant d’una pantalla. Les campanades de Cap d’Any, la Super Bowl, els Jocs Olímpic, els Oscars o els Grammys no són només esdeveniments d’entreteniment, sinó que es converteixen en aparadors mediàtics d’enorme impacte social i econòmic. En aquests moments l’atenció del públic és del 100%, i les marques ho saben.
Per això, les empreses competeixen per aquesta atenció amb quantitats desorbitades de diners, per aparèixer, ja sigui proclamant-se com a “primer anunci de l’any”, amb un brindis especial o presumint d’haver patrocinat un gran espectacle. No és només qüestió de publicitat, sinó de presència simbòlica, formar part d’un moment que quedarà gravat a la memòria col·lectiva. Així, aquests esdeveniments generen una fusió entre emoció, tradició i estratègia comercial, on l’entreteniment i les marques caminen juntes de la mà i es beneficien mútuament.
Penedès Econòmic – Febrer 2026