Al llarg d’aquests gairebé quatre anys que es publiquen aquests articles al diari, hem parlat de casos hipotètics, casos reals, dubtes que m’han plantejat i curiositats relacionades amb la propietat industrial, però la veritat és que poques vegades he comentat sentències relacionades amb aquest tema.
Aquests últims mesos s’han publicat algunes molt interessants, com una sentència recent del Tribunal Suprem que ha confirmat que només Bimbo Donuts Iberia podrà nomenar Donuts® al seu producte, caracteritzat per ser una peça esponjosa de rebosteria en forma de rosca, fregida i generalment glacejada o recoberta de xocolata. Aquesta decisió arriba després de quasi 10 anys de disputes legals entre aquesta companyia i Atlanta Restauración Temática, la qual feia servir aquest nom per a referir-se als seus propis productes i constava a les seves descripcions, suposant un ús no autoritzat del terme Donuts® o dónut amb fins comercials.
En aquest cas, el Suprem destaca que “la incorporació d’una marca als diccionaris de la llengua, i ús col·loquial, no comporta una pèrdua o limitació dels drets d’exclusiva marcaria del seu titular, que han de ser respectats en el comerç”. Tot i que la marca és Donuts® i l’entrada del diccionari és dónut, el Tribunal reconeix la seva equiparació.
Aquesta sentència suposa una advertència per a totes les empreses. El terme Donuts® o dónut no pot fer-se servir ni en publicitat, ni en descripcions d’un producte, ni en altres tipus de descripcions que vinculi una rosca fregida amb els productes de Donuts®, per intentar aprofitar-se de la seva reputació.
Arrel d’aquesta sentència em va despertar la curiositat per saber què succeïa al nostre entorn. He passejat per diferents comerços de la zona del Penedès i he pogut observar que molts d’ells encara fan servir la denominació Donuts®o dónut de forma habitual als seus aparadors per anomenar els seus propis productes semblants al de Bimbo.
Està clar que molts d’ells desconeixen aquesta sentència i altres, tot i estar assabentats, segurament s’estimen més continuar fent servir aquest terme perquè al client li resulta més fàcil identificar i/o anomenar el producte amb aquest mot que amb les paraules berlina o rosca, ja que encara no formen part del vocabulari dels consumidors per a demanar aquest tipus de producte.
Aquesta situació planteja un repte interessant: fins a quin punt una marca pot canviar i transformar la ment per a evitar utilitzar una paraula tan integrada al vocabulari del consumidor?. El temps ens dirà si aquestes denominacions alternatives aconsegueixen arrelar als petits comerços i als seus clients.
Penedès Econòmic – Novembre 2025