L’altre dia en un sopar em van preguntar a què em dedicava. Normalment no dic que sóc advocada especialitzada en propietat industrial perquè ningú m’entén. Així que simplement dic que sóc advocada de marques. La reacció de la gent varia en funció de les últimes notícies: “Ah! Els NFT”, “Ah! Com el cas d’Operación Triunfo”, “Ah! la propietat intel·lectual de la IA”; ara la novetat és: “Ah! El tema de la raspa del peix”.
Doncs si, el tema del mes és una raspa de peix. Tot comença quan una coneguda presentadora de televisió va crear i registrar una marca de roba amb la denominació “No Ni Na”, presentant la característica que la lletra “i” té la forma d’una raspa de peix. I ara ha enviat requeriments a diversos comerços de Zahara de los Atunes (Cádiz), localització on té una botiga física per vendre els seus productes (samarretes, dessuadores, perfums), exigint la cessació immediata de l’ús del disseny de la raspa de peix, per considerar-lo idèntic o similar a la seva marca registrada.
La notícia que ha capgirat tots els mitjans de comunicació és que amb el registre de la marca, la presentadora vol apropiar-se d’un símbol comú que els comerciants de la zona han fet servir des de fa temps com a identificador de la població. Però els seus advocats aclareixen que, amb els enviament dels requeriments, la seva intenció no és atribuir-se l’ús exclusiu de la raspa de peix, sinó només protegir la versió de la imatge que ella ha registrat.
I es que el registre de marca que incorpora un element genèric, com pot ser una raspa, no atorga el monopoli sobre totes les imatges i dibuixos de raspes que existeixin al mercat. La qüestió fonamental del dret de marques és que el registre no atorga un dret absolut sobre un símbol genèric, sinó sobre uns signes distintius i concrets que poden identificar un origen empresarial determinat. Per tant, els comerciants de la zona podran continuar venent els seus productes, amb raspa o sense, sempre i quan l’element gràfic no sigui idèntic o similar al de la marca de la presentadora.
Tot i així, el dilema està en: on és el límit entre protegir una creació pròpia i no bloquejar l’ús lliure d’un símbol àmpliament utilitzat a la zona? Aquesta frontera sovint és difusa i és necessari examinar cada cas concret.
I jo em pregunto: què passaria si algú del Penedès fes una cosa semblant amb el Drac de Vilafranca, la Fil·loxera de Sant Sadurní, la Mulassa o Carpa Juanita de Vilanova? A vegades sembla que el dret de marques es belluga entre peixos, espines i malentesos, però al final tot es resumeix en una pregunta clau: hi ha risc de confusió? Si la resposta és no, no hi ha infracció. Encara que hi hagi raspes que s’han d’empassar.
Penedès Econòmic – Juny 2025