Ho he de reconèixer, no m’agrada la tecnologia. Sóc una persona que vaig néixer i aprendre al segle XX i he viscut tots els canvis de l’onada tecnològica sense gaire eufòria.
Reconec que hem guanyat molt amb els diferents avenços, però sóc més de prendre notes amb el bolígraf, fer esquemes en paper i subratllar textos impresos.
Aquests setmanes, amb la tornada a la rutina, m’he adonat que depenem massa de la tecnologia i de la intel·ligència artificial (IA). Poc a poc els assistents de veu, els xats i els navegadors gps han anat entrant a les nostres vides i ha arribat un moment on ja no sabem fer res sense ells. A més, ara hem incorporat l’opinió i l’assessorament de la IA, i això em comença a preocupar.
Cada vegada veig més a la IA com un cunyat que viu a la teva butxaca i et dóna sempre la seva opinió de qualsevol tema, sense tenir el coneixement del context en el que et trobes. El pitjor de tot és que el resultat obtingut no es qüestiona.
En el meu dia a dia com advocada em trobo a reunions amb clients que em qüestionen si la meva opinió basada en anys d’estudi i experiència és correcte perquè no és el que diu la IA. Redaccions de contractes a punt per signar, interpretació de les lleis i valoracions de procediments són els resultats generats per una màquina seguint un “prompt” desafortunat, al qual li manca context, dreceres administratives, i moltes clàusules importants necessàries per a la seva validesa.
Reconec que la tecnologia ens ha ajudat als advocats a avançar en moltes àrees de la nostra feina: agilitat a l’hora de buscar jurisprudència i butlletins oficials, la jubilació de les màquines d’escriure, poder fer presentacions electròniques de documents, etc.
Però la IA està eliminant del nostre cervell la capacitat de pensar i de decidir, sense analitzar les conseqüències de donar per bona la seva resposta. Dependre de la IA provoca un risc real i un perjudici que es podria evitar, perquè pot generar un coneixement professional incorrecte i la necessitat de no consultar a un advocat especialista, tot per estalviar-se uns diners.
Hem de deixar de dependre de l’opinió i coneixements que pugui aportar el cunyat que tot ho sap , i com llegia l’altre dia, fer-li més cas a la IAIA, que té més anys i el doble d’experiència i saviesa.