Necessito el meu espai, els meus moments on els meus llibres son el meu món, aquell que em permet volar, imaginar, pensar i evadir-me. Quan miro enrere sempre em veig amb un llibre a les mans, acabant una pàgina o a la biblioteca davant d’uns prestatges plens de llibres i amb ganes de llegir-los tots. Aquest moment de lectura és meu i només meu. El meu refugi.
Fa uns mesos vaig anar a la presentació d’un llibre: “Diagonal Manhattan” de Xavier Bosch. Dies abans, des de que vaig veure la portada i llegir l’argument, ja sabia que seria el meu llibre de Sant Jordi: Dues agències de publicitat a Barcelona i Nova York, a finals dels anys 80, amb el repte de descobrir “Quin és el logo de la felicitat”.
Submergida en la lectura em vaig adonar de la tasca que havien de fer els publicistes abans per a donar a conèixer una nova marca. No sé si era més fàcil que ara, però la publicitat a televisió era un recurs que funcionava en aquella època.
La publicitat ha evolucionat des dels anys 80, passant dels mitjans tradicionals a plataformes digitals. Ara, la interacció amb els consumidors és bidireccional i personalitzada, permetent ajustar campanyes a temps real. La creativitat també ha avançat, incorporant contingut multimèdia, vídeos curts i experiències interactives.
Avui dia estem bombardejats per una gran quantitat d’anuncis a les plataformes i no som capaços de retenir tanta informació. Aquesta gran exposició pot fer que el missatge que emet cada marca es barregi i/o l’oblidem ràpidament.
Abans els creatius havien d’idear frases fàcils de recordar que buscaven un impacte durador, però actualment no es busquen missatges memorables, sinó més específics i adaptats a cada usuari.
Durant la presentació del llibre, l’autor va fer un concurs citant frases de diferents campanyes publicitàries de marques de l’època. Aquestes eren reconegudes per tots els assistents, però em saps dir un eslògan d’una campanya de publicitat actual? He rumiat molt aquests dies i no em ve al cap ni una sola, potser serà perquè hem perdut la paciència davant la televisió. No volem veure anuncis i els que veiem, no els mirem com abans.
Actualment ens estimem més veure una sèrie o una pel·lícula a una plataforma, sense anuncis. No tenim paciència i si alguna vegada, veient la televisió, surt el rètol de: “7 minuts d’anuncis”, immediatament canviem de canal.
Per cert, al concurs de la presentació del llibre, si encertaves l’última frase, la més difícil, guanyaves un exemplar del llibre dedicat. Saps qui va guanyar el premi?
Bones vacances!!!
Penedès Econòmic – Juliol 2025