És una llàstima però les grans marques s’acaben menjant les petites.
<br/>Com és què passa això? Perquè aquestes últimes són fidels a la seva essència. Generalment són empreses familiars que porten generacions al mercat, però que acaben tancant per la pressió de les grans empreses.
Fa uns dies vaig veure a Linkedin una publicació on algú comentava que la caixa de galetes BIRBA® havia quedat una mica antiquada. Potser sí, si la comparem amb els packagings actuals, però, més enllà de l’estètica, aquesta caixa representa molt més que un simple envàs: el consumidor hi reconeix un producte, una tradició i una manera de fer. És precisament aquí on recau el seu valor, perquè allà on uns veuen un producte antic, uns altres veuen un producte autèntic que aporta confiança, fins i tot amb un preu més elevat.
És com la Castanyada i el Halloween. La Castanyada és una tradició que forma part de la nostra cultura, mentre que Halloween ha anat guanyant terreny gràcies a la seva gran presència comercial i mediàtica. Cada vegada veiem més disfresses, carbasses i decoracions, més pròpies d’un túnel del terror, mentre que les castanyes, els panellets i les tradicions de sempre queden en un segon pla.
El problema no és que arribin noves idees o costums, res al contrari, perquè apostem sempre per la innovació, sinó que aquestes acabin substituint allò que ja teníem. Quan una gran empresa treu una marca nova de producte, no només competeix amb les que ja existeixen, sinó que també influeix en els nostres hàbits de consum. Parem un moment a pensar: per Tots Sants, què mengen els nens i nenes? Castanyes i panellets o caramels i xocolata?
Les grans empreses tenen recursos per posar al mercat els seus productes amb facilitat, cosa que no passa amb les més petites o més locals, encara que ofereixin productes de qualitat i un tracte més proper.
Llavors, fins a quin punt som lliures de triar allò que consumim? Allò que rep més publicitat acaba ocupant un espai prioritari al nostre cervell i intensifica les ganes de consumir-ho, com passa amb la publicitat que es fa al Nadal. Si no som conscients d’aquest procés, correm el risc de perdre la nostra cultura i que el comerç es vegi relegat a un consum més globalitzat, perdent la identitat de cada territori.
Tot i així, espero que el dia d’Acció de gràcies i el Black Friday no s’acabin menjant el sopar de Nadal i la nit de Reis.
Penedès Econòmic – Octubre 2026