Portava molt de temps sense escriure per a mi. He tornat a escriure microrelats amb l’objectiu de desfer-me dels meus dimonis interns i buidar tot allò que passeja pel meu cervell, aprofitant que el mes d’abril és la Diada de Sant Jordi i el Dia Mundial de la Propietat Industrial i Intel·lectual.
El meu somni és que alguna editorial en faci un recull i publiqui un llibre, però què passa si es fa una pel·lícula basada en un d’aquests relats sense la meva autorització? Doncs que tenim un problema anomenat plagi.
En el món en el que vivim, la normalització de la còpia està a l’ordre del dia, ja que sense adonar-nos compartim, guardem o adaptem publicacions i de vegades la línia vermella entre la inspiració i la còpia no és prou clara. No podem conèixer totes les publicacions que es fan, però per detectar còpies es pot crear una comunitat que reconegui el teu estil, ja que normalment els mateixos seguidors són els que arriben a detectar les còpies que hi circulen.
Molts creadors de contingut que fan servir les xarxes socials per a queixar-se de la còpia dels seus textos, creacions i formacions i es consolen amb la frase de : “Si em copien, és que ho estic fent bé”. No és així perquè si algú ha de treure un benefici econòmic és el propi creador, no aquell que ha copiat.
Entrar a denunciar al plagiador implica una despesa, però per sobre de tot està l’esforç, la creativitat, la recerca d’informació i el temps dedicat a fer aquella creació.
I llavors, què s’ha de fer?
El primer pas és registrar i documentar tot el contingut per tal de deixar constància de l’autoria amb la data de creació per a que serveixi com a prova.
El següent pas és denunciar la còpia, ja sigui amb els medis disponibles a les mateixes aplicacions o enviant-hi un requeriment a l’empresa infractora per a demanar la seva retirada.
Com a últim pas s’ha d’analitzar cada cas concret per estudiar si val la pena presentar una demanda davant els tribunals, sabent que pot ser l’inici d’un procediment llarg, costós i esgotador.
És important fer tasques de prevenció per evitar el plagi, és a dir, fer determinades accions encaminades a avisar que una obra està subjecta a drets d’autor i que no es pot copiar, modificar o fer difusió sense autorització prèvia, ja sigui afegint marques d’aigua d’autoria o el símbol ©.
Tot i així, crec que als creadors de contingut els hi costa exercitar els seus drets i ser conscients que el fet que els copiïn no és un indicador d’èxit, si no que han de posar en valor la seva feina, i és això precisament el que han de protegir.
Penedès Econòmic – Abril 2026